Us donem la benvinguda a Cuina de l'horta!
Són moltes les maneres de preparar conserva d’olives, depenent del gust que vulguem que agafin i que més ens agradi. La manera de tenir una recepta adequada als vostres gustos, és prepara-les vosaltres mateixos i provar de fer-les de diferent manera fins a aconseguir les que ens agradin més. Les podeu fer en sal, amb herbes aromàtiques o sense, amb vinagre o sense, amb all o pebre picant... el què vulgueu. La meva recomanació és que experimenteu i que les poseu en pots de diferents mides i així poder fer diferents combinacions amb els ingredients que escolliu.
I les podeu fer senceres, tallades o aixafades. Si les feu senceres, trigareu més a treure-les-hi l’amargor i en consumir-les (uns sis mesos), però les conservareu per més temps. Si les feu trencades o aixafades, les podreu menjar més aviat (uns quinze dies després de preparar-les), i serà més ràpid de fer. Però també seran més amargants.
Així doncs, en la preparació de les olives podem distingir 2 fases d'elaboració: La primera, per treure-les-hi l’amargor i la segona, l’amaniment on donarem el sabor que vulguem a les nostres olives. Amb tres quilos poden sortir mitja dotzena de pots, pel que depenent de quants sous a la família, o quanta oliva consumiu durant l'any, podeu tenir-ne una idea de les que necessiteu.
I en podreu comprar de fresques al mercat. Tenint en compte això, podreu preparar les vostres pròpies olives a gust. Us posaré una recepta per fer amb sal i herbes aromàtiques, que podeu provar de posar-ne diferents combinacions en diferents pots, així, un cop etiquetades, sabreu quina fórmula us agrada més per repetir. I les farem per conservar temps, per tenir-les tot l'any. Adquiriu les olives just en el punt que algunes comencin a canviar de color amb tons morats (sol ser cap a finals d'octubre quan es cullen i en podeu trobar).
Ingredients: Olives verdes. Aigua (sense clor, per la conserva), sal, oli d'oliva, sajolida, romaní, farigola, llorer, orenga, fonoll.
Elaboració: Poseu les olives en un cubell de plàstic, ceràmica o vidre, i les cobriu d'aigua. Heu de canviar l'aigua cada dia durant vint dies per treure-les-hi l'amargor. No feu servir recipients metàl·lics perquè el metall fa malbé l'oliva.
Un cop passat aquest temps de canvis d'aigua, tindrem preparats uns pots de vidre o de plàstic ben nets, amb tapa per poder posar les olives i guardar-les. Mentre, a part, en un bol o cubell de vidre o plàstic, posem aigua depurada i hi dissoldrem la sal. Les mides són aproximadament, per cada litre d’aigua, uns 100 gr. de sal. Ho remeneu bé amb un cullerot de fusta fins que la sal estigui dissolta.
Aneu posant olives dins dels pots i anar-hi intercalant les herbes que vulgueu (soles o barrejades): sajolida, farigola, llorer, romaní, fonoll (els troncs), orenga... Quan estan els pots quasi plens amb les olives, acabem de cobrir-les amb l’aigua salada (cal que l’aigua cobreixi completament les olives) i hi tirem per sobre un raig d’oli (així evitem l'entrada d'oxigen a la conserva, i que se'ns floreixi) i tanquem els pots.
Etiqueteu els pots amb les herbes que heu fet servir a cadascun i poseu la data d'elaboració. Deixeu reposar en un lloc fresc i fosc uns sis mesos. Un cop passat aquest temps ja les podreu consumir per aperitiu, en amanides o el que vulgueu. Jo, les enceto per Sant Joan.
Ja veureu que quan digueu que són fetes vostres no en quedarà ni una per provar!