Amanida silvestre de verdelagues

Segur que molts de vosaltres heu vist aquesta herba als vostres testos i jardins, i l'heu tractat com a "mala herba". Doncs sapigueu que és comestible i té molt bones propietats, com l'omega-3.

Els nostres avis i besavis ja la menjaven, com a aliment de supervivència, i de km0. Si us heu quedat sense enciam, mireu als testos i al jardí que podreu fer una bona amanida, la manera més popular de menjar-la, amb els brots tendres, i sobretot a l'estiu.

Ingredients: tomata madura, ceba tendra, brots de verdelaga (o verdolaga), tàperes, olives, cogombre, alguna fulla xicòria (de dent de lleó) o màstecs tendres i una bona vinagreta de mostassa.

Elaboració: Agafeu tots els ingredients anteriors, els renteu i els talleu petits. Podeu treure o posar ingredients a gust, però sempre que siguin ingredients cruixents, ja que sol ser una amida de temporada, d'estiu, i refresquen molt més així.

Els poseu dins d'un bol i prepareu la salsa d'amanir. Òbviament, hi podeu posar el què us vingui de gust, però, a part d'un bon oli d'oliva i sal, li queda mot bé un vinagre balsàmic, o una vinagreta de poma, o de mostassa, com us proposem. Poseu en un recipient de vidre que es pugui tancar, mig got d'oli d'oliva verge, un bon raig de vinagre de Mòdena, o de xerès, el que tingueu, una cullerada sopera de mostassa, i un pessic de sal a gust. Tapeu el recipient i ho sacsegeu tot fins que quedi integrat. Amaniu l'amanida amb aquesta salsa, i ho remeneu tot perquè quedin els ingredients ben barrejats. Ho podeu acabar amb un cruixent, posant uns crostons de pa fregit al damunt o unes llavors de sèsam, pipes, o algun fruit sec de temporada trencat.

Ja veureu que la repetireu. Els colors del paisatge al vostre plat!