Amanida de tomata

Tot i que prové d’Amèrica del Sud, la tomata és una de les verdures, bé, fruita, indispensable de la dieta mediterrània. Va arribar a Europa a mitjan segle XVI de la mà dels espanyols, i des de llavors, és la base de la cuina catalana. S'ha fet tan popular i es consumeix en grans quantitats, i això ha fet que es manipulessin per produïr-ne tot l'any, de manera que han perdut en qualitat i en sabor. Però si sou dels que preferiu consumir les tomates de temporada, a l'estiu, amb el gust que ha de tenir la tomata, sense manipular, ecològica, i de proximitat, us veureu recompensada l'espera i fins i tot en podreu fer conserva per a tot l'any. Una tomata sempre serà millor si és de proximitat, que no una de l’altre costat de l’Atlàntic, a més de contribuir a la sostenibilitat del planeta. I serà una mica més cara, sí, per la qualitat.

Així que si teniu la sort de tenir un pagès que pensa més en el producte, que amb la producció, mengeu-la tal qual, sola, i gaudir de l'espectacle del seu sabor.

Ingredients: una tomata sucosa, grossa, plena, madura, tipus Barbastre, de Montserrat, de pera, de pebrot,... sal, oli d'oliva verge, olives i alguna verdura confitada, com un cogombre.

Elaboració: Renteu i talleu la tomata a llesques no gaire primes, amb un ganivet ben afilat perquè no s'aixafi. Disposeu-la en un plat. Saleu-la i li poseu un bon raig d'oli d'oliva. Podeu acabar l'amanida amb quatre olives i algun cogombre en vinagre per contrastar sabors. Però podeu menjar-la sola. Recordareu el seu sabor per sempre més!