Amanida de llenties

Les amanides com a entrants o acompanyants, sempre han estat present en la gastronomia catalana. De tota mena, de la nostra horta o d'herbes silvestres de temporada, i en qualsevol estació de l'any.

Una d'aquestes herbes silvestres és la verdolaga, una herba mediterrània silvestre que creix lliure pels nostres horts i jardins des de la primavera a finals d’estiu. És comestible, i tot i que molts la consideren una mala herba, i no ha tingut tanta popularitat com d'altres espècies de conreu, tradicionalment ha estat una menja exquisida des de sempre, sobretot en les zones rurals del nostre país. Se sol menjar crua en amanides, i ha tornat amb força als nostres plats per ser una herba refrescant, cruixent, nutritiva, amb moltes propietats beneficioses, i molt saborosa!

Ingredients: Un quart de quilo de llenties pardines cuites (o poseu en remull un dia abans les llenties i l'endemà les esbandiu i les bulliu en aigua i sal fins que estiguin cuites. Les escorreu i reserveu fins que estiguin fredes), una ceba tendra, un enciam de fulls de roure, verdolagues, una pastanaga, llavors de sèsam, un alvocat, un parell de tomates madures, olives negres sense os, sal, oli d'oliva verge.

Elaboració: De bon matí, recolliu brots tendres de verdolagues. Els renteu i els reserveu. Talleu tots els ingredients ben petits, un cop nets i pelats, menys les llenties, les olives i les verdolagues: la ceba, la tomata, l'enciam, la pastanaga... i els incorporeu en un bol. Agafeu les verdolagues i les talleu amb els dits i les incorporeu. Ara, partiu per la meitat les olives negres amb les mans i les incorporeu. Seguidament, hi poseu les llenties escorregudes que teníeu reservades. Amaniu amb una generosa quantitat d'oli d'oliva, saleu al gust i ho barregeu amb compte perquè tot quedi ben integrat i amanit. També ho podeu amanir amb una vinagreta.

Reserveu a la nevera fins a l'hora de servir. Es menja fresquet.