Xató vegà

Una de les salses veganes catalanes per excel·lència originària de les comarques tarragonines, és el romesco, amb alguna variant depenent del poble. D'altres molt semblants i igual de populars, són la salsa pel xató o la salvitxada, que bàsicament, es diferencien pel tipus de pebrots que s'hi utilitzen per fer-la, i del romesco, que no s'hi posen tomates i alls escalivats. 

Avui utilitzarem una d'aquestes salses per a fer un dels plat típic de la zona, popularment conegut com a xató. Originàriament, és una amanida a base d'escarola, verdura d'hivern, i de peix conservat salat (tonyina, anxoves i bacallà, típics de la zona) acompanyada d'una salsa a base de fruits secs, que pot variar depenent del poble de la zona: la sals de xató. Era una menja que acompanyava a l'obertura dels vins d'hivern, que s'encetaven posant una aixeta a la bota (aixetonar la bota vol dir posar-li una petita aixeta a través de la qual es pot tastar el vi novell). I s'ha convertit en una festa per donar la benvinguda als productes d'hivern.

Nosaltres hem veganitzat la recepta perquè en puguem gaudir igualment de les verdures, i del bon vi.

Ingredients: Per a l'amanida: una escarola, pebrot vermell escalivat, olives arbequines, però també serveixen les olives negres.

Per a la salsa: un grapat d'ametlles i/o avellanes torrades (uns 100 gr de cada), una molla de pa mullada amb una mica de vinagre, sal, sucre, oli d'oliva, un gra d'all, la carn de nyores en remull o de pebrot sec.

Elaboració: Començarem per fer la salsa. El dia abans, poseu les nyores o el pebrot en remull. L'endemà els obriu, traieu les llavors, i amb l'ajuda d'un ganivet traieu la carn lliscant amb la part tallant. I ho poseu en un recipient, que anireu afegint ingredients.

Afegiu-hi la molla del pa amb vinagre, les ametlles i les avellanes torrades, tot al mateix recipient. Ho saleu i ho tritureu tot emulsionant amb un bon raig d'oli d'oliva, com si féssiu una maionesa. Per contrarestar l'acidesa del vinagre, se li pot afegir una mica de sucre, però és opcional. Ha de quedar una salsa pastosa no massa líquida, ni amb molts grumolls, i es pot fer més o menys líquida.

Ara, en una safata o plat, poseu branquillons d'escarola ben nets, tallats a gust. Peleu el pebrot vermell que teníeu escalivat i reservat. Amb els dits en fem tires i els disposem damunt l'escarola. Posem salsa a gust per sobre i ho acabem amb unes bones olives arbequines. Si no se'n tenen, podeu posar de negres.

S'acompanya d'un bon vi negre novell del Penedès.