Us donem la benvinguda a Cuina de l'horta!
La paraula "confit", ve de l'acció de confitar aliments, de conservar-los. Depenent de l'idioma que s'empri, voldrà dir una cosa o una altra. Per exemple, en castellà, confitar vol dir coure verdures en oli d'oliva a baixa temperatura, en francès, confiter, vol dir conservar les fruites en sucre, i en català, a més de les fruites en sucre, es confita també verdures en vinagre, el què es diria en castellà, "encurtidos." Nosaltres ho mal traduïm per "encurtits", i també en diem "envinagrats", però si busquem al diccionari de la llengua catalana, veurem que també "confitem en vinagre". Així que tot depèn.
En qualsevol cas, les verdures confitades en vinagre, són les verdures d'horta d'estiu que utilitzem per menjar a l'hivern, quan escassegen. Però irònicament, és a l'estiu quan ens venen més de gust, amb amanides, salses o aperitius, com les olives, els branquillons de coliflor, les cebetes, les tàperes o els cogombres. I són realment beneficiosos per la salut, pels seus probiòtics que ens ajuden en la flora intestinal.
Així que, ja que culturalment mengem verdures envinagrades, us proposem de posar-les al nostre gust en amanides. Podeu contrarestar la seva acidesa posant tomates, que són més dolces, o una mica de blat de moro bullit, que també és dolç.
Ingredients: Una tomata grossa i madura, una ceba tendra, un pot en conserva de blat de moro, olives verdes de qualitat (en vinagre o salmorra), cogombrets envinagrats, sal, oli d'oliva verge de qualitat, vinagre balsàmic (opcional).
Elaboració: Renteu bé la tomata i la talleu a galls. Poseu-la en un plat. Peleu la ceba, la renteu i la talleu en juliana. La poseu damunt la tomata ben repartida. Obriu el pot de conserva de blat de moro, escorreu l'aigua de dins i tireu la quantitat de blat de moro escorregut que vulgueu pel damunt la ceba i la tomata. Amaniu bé amb la sal, l'oli i el vinagre, si en voleu, i després hi poseu els cogombres i les olives a gust. Serviu d'entrant amb un vi blanc fresquet.