El pa de pagès ha estat i és, un dels aliments imprescindibles en la dieta catalana. És un pa tradicional artesà de blat, de forma rodona, caracteritzat per la seva crosta cruixent, molla esponjosa i sabor intens. Elaborat amb massa mare i que et pot durar tota la setmana.

Es fa servir per acompanyar tots els àpats, des de l'esmorzar, sobretot als plats amb suc dels dinars, als berenars i als sopars. Acompanyats amb el què es vulgui, i també sucats, per alleugerir el pas dels dies, ja sigui amb dolç com amb salat.

Però els àpats de pa de pagès que més ha menjat la canalla amb el pas del temps, són els berenars, per ser energètics. Uns berenars nostàlgics basats amb productes de proximitat i de temporada, que avui dia reivindiquem, ja no tant només per la canalla...

No hi ha una recepta concreta, amb aquest pa, ja que depenent dels recursos, i de si és hivern o estiu, es pot acompanyar amb el que es té o es vol a taula, tant dolç com salat, com la xocolata i la fruita de finals d'estiu, que fa passar més bé el pa. Vet aquí algun exemple:

Pa sucat amb tomata, oli i sal. Un clàssic a les nostres taules, que es solia fer per estovar el pa quan començava a ser una mica sec. Normalment es feia i es fa, amb tomates específicament per sucar, les de penjar. I l'oli sempre de molt bona qualitat, amb la sal al final. I es pot acompanyar d'una bona xocolata negra. Us sorprendrà si o heu tastat mai aquest berenar.

Pa amb oli i sucre. Amb un setrill d'oli d'oliva de qualitat, de gust fort però ni amargant ni massa fruitat, es rega tot el pa, i es posa el sucre repartit per sobre l'oli amb una cullera. Deliciós.

Pa sucat amb vi i sucre. Molt popular pels berenars antigament pels nens. Avui dia gairebé és impensable, però abans es creia que anava bé, i els donava forces. Es deia que "el vi feia sang". El vi també ha de ser de qualitat, d'aquells de bota millor, aromàtic i amb cos. Es reparteix per sobre, normalment amb el porró com a setrill. També es pot posar el vi en un plat i sucar la llesca cap per avall.I amb força sucre repartit per sobre. Una menja avui dia que encara fa salivar.

Ambdues opcions es poden acompanyar de fruita, normalment de finals d'estiu i d'entrada a la tardor com la pera, poma, el raïm fins i tot figues, que ajuden a passar millor el pa. I en el cas de la llesca d'oli, es pot fer també amb xocolata, fins i tot si no es vol amb sucre s'hi pot posar sal (https://www.cuinadelhorta.cat/receptes/berenars-i-postres/pa-amb-oli-i-xocolata). Fins i tot, acompanyat d'unes bones olives! (https://www.cuinadelhorta.cat/receptes/berenars-i-postres/pa-amb-oli-i-olives).

Avui dia ja no sembla tant estrany barrejar el salat i el dolç a les nostres taules, fins i tot mengem la xocolata amb sal i amb pebre vermell picant. Sigui com sigui, el pa fresc o torrat, sol o acompanyat, sec o sucat, és una menja extraordinària i sorprenent  deliciosa quan s'acompanya. Berenars oblidats...o no.