Calçots i carxofes a la brasa amb romesco

Els calçots són una varietat de ceba tendra, blanca i dolça, típica del tarragonès, concretament de la zona de Valls, que s'ha conreat des del segle XIX. El seu nom prové del fet que es "calça" la terra al voltant de la ceba i a mesura que creix, queda  blanquejada i la fa més dolça. Es consumeixen en grup, cuites a flama viva d'una bona brasa (cremades per fora i tendres per dins) i menjades a mà, traient la pellofa exteriors sucades en la tradicional salsa romesco i un bon vi amb porró per fer anar avall.

Amb l'objectiu de promocionar el producte, l'any 1982, a Valls, varen fer-ne una festa amb un mercat i un concurs del millor pagès cultivador, amb una cuita de les cebes i  una menja en comunitat. Va tenir tant d'èxit que avui dia és una festa molt popular amb concursos de quantitat de menja d'aquesta ceba, i de fer la millor salsa, incloent-hi actuacions castelleres, cercaviles i música tradicional. Tota una festa. I s'ha extès per a tota Catalunya, com a una tradició anual per reunir famílies i amics per fer-ne i menjar-ne. Tot i que la temporada principal per menjar calçots comença els mesos més freds de l'hivern, des de novembre o desembre fins a l'abril, se sol consumir en comunitat quan despunta el bon temps, en ser una festa que es fa a l'exterior.

Avui nosaltres homenatgem aquest vegetal, que casa molt bé amb d'altres, com la carxofa o la patata.

Ingredients per a 4 persones: primer de tot, cal tenir un bon foc a terra i unes graelles o una barbacoa, carbó o branques d'aulina per cremar i fer brasa. Un bon manat de calçots,  mitja dotzena de carxofes tendres i grosses, oli, sal, pebre, un rajolí de vinagre de xerès, una bona llesca de pa de pagès. Per a la salsa romesco: un grapat d'ametlles i/o avellanes torrades (uns 100 gr de cada), una llesca de pa torrada i fregida en oli d'oliva, un raig de vinagre, sal, sucre, oli d'oliva, una cabeça d'alls escalivat, un parell de tomates de ramellet escalivats i la carn de nyores en remull o de pebrot sec (en fer també carxofes fem servir nyores, però els puristes per la salsa de calçots, prefereixen la carn dels pebrots xoricers).

Elaboració: Pel que fa a la salsa dels calçots, aconsello que millor la tingueu ja feta abans de fer les verdures. Així que el dia abans escaliveu la cabeça d'alls i les tomates, i tingueu les nyores seques en remull. L'endemà al matí, podeu fregir la llesca de pa, i en un morter, piqueu les ametlles/avellanes juntament amb la llesca de pa, un cop freda, i un cop ben esmicolat tot, i hi afegiu els grans d'alls escalivats i pelats, les tomates, sense pell, i la carn de les nyores que podrem treure amb un ganivet, lliscant l'interior. I seguim picant amb la mà de morter tots els ingredients junts. Un cop picats, i ja no estigui engrunat, aneu tirant a rajolí, l'oli d'oliva, i amb la mà de morter remeneu en forma circular per muntar la salsa. Hi poseu un rajolí de vinagre, un pessic de sucre per treure l'acidesa de la tomata, sal, i seguiu muntant la salsa fins a aconseguir la textura fluida desitjada. Que no us quedi molt líquida ni molt sòlida, perquè el calçot rellisca i no se us quedaria enganxada la salsa.